Para Sofia

Con todo mi desprecio hacia ella y su familia.
_

Gelogüin con G de gilipolles

Si ets un dels que avui es disfressarà per celebrar el Gelogüin has de saber que ets un perfecte gilipolles. Per que s'ha de ser gilipolles per canviar una tradició nostre com és la Castanyada(Todos los Santos, a la resta del Estat) per una barreja cutre del nostre Carnaval i una antiga celebració celta.

Que passa? Que las nostres festes no són prou bones per tu? Necessites novetats? Doncs et proposo que l'any vinent celebris també el Ramadà, el Rocío, los Sanfermines, las Fallas, la peregrinació a la Meca, la Tomatina, i la Feria de Abril. Ah, no que aquesta ja la celebreu des de fa anys. GILIPOLLES!!!!!

Menys carabasses i més panellets!
_

aRT sERIÓS

L'art no te perquè estar renyit amb l'humor.
René Magritte

Grupo Preiswert
-

El creacionismo es cosa de tontos

Este señor enfurruñado con pinta de zamparse cada día un par de cochinillos antes de desayunar es Juan Manuel de Prada, profesional de la escritura y tertuliano en sus ratos libres, que deben ser muchos a juzgar por lo mucho que se prodiga.

Juan Manuel es el prototipo de escritor acomplejado que abusa(no sexualmente espero) de las esdrújulas para parecer más culto. Porque lo que Juan Manuel ha perseguido desde sus inicios como escritor no es el éxito, sino ser considerado un verdadero intelectual. Lo sorprendente es que alguien que aspira a ser un intelectual se trague, en pleno S XXI, los delirios de una secta como la de los creacionistas.

Pretender negar a estas alturas la Teoría de la Evolución es tan ridículo como negar la Teoría de la Gravitación Universal. Una postura absurda, más propia de alguien con el coeficiente mental de la mosca del vinagre que de un intelectual en pleno uso de todas sus facultades mentales.

Desde que hace ya casi 150 años Charles Darwin presentase al mundo La Teoría de la Evolución no ha habido un solo estudio científico(serio) que haya podido rebatirla. Han habido, eso sí, muchos que lo han pretendido, pero sin base científica alguna.

Porque la diferencia básica entre la Teoría de la Evolución y el Creacionismo es que mientras la primera está basada en el método científico(observación-hipótesis-predicción-verificación-replicación), el creacionismo no ha pasado nunca del estadio de la mera hipótesis. Es decir, no está respaldado por ningún tipo de investigación que pueda ser repetida por otros científicos, lo que impide que pueda ser tomada en consideración.

Si algo tan obvio se le ha pasado por alto a Juan Manuel de Prada, quizás es porque está intelectual(e ideologicamente) más cerca de celebridades como Norma Duval o Lina Morgan que de Charles Darwin. Algo que debería resultarle bastante preocupante.


Nota: Pregunta para un creaccionista: ¿Si las formas de vida actuales no son producto de la evolución, como se explica que no existan fósiles con millones de años de antigüedad de dichas formas de vida? (Toda argumentación que contenga las palabras Dios o extraterrestre será desestimada)
_

Frutos

Aquellas flores de azahar que hace unos diez meses perfumaban mi cocina han acabado por dar sus frutos y se ha convertido en unas preciosas naranjas.
_

¡Qué bello es vivir! (del cuento)

Celestino Corbacho, ex-alcalde de mi ciudad, ex-presidente de la Diputació de Barcelona, y actual ministro de Trabajo e Inmigración, va camino de convertirse en una de las musas de este blog. Sus declaraciones sinsentido y sus disparatados análisis demuestran que cualquier pelagatos bien vestido, y mejor relacionado, puede llegar a ser ministro en este país.

Don Celestino, que en su día propuso repatriar a los inmigrantes como solución al desempleo, nos acaba de regalar otra de sus magníficas perlas. Este insigne estadista afirma, sin temor a equivocarse, que: "En dos meses, la crisis debería estar finiquitada".

Así que si no me fallan las cuentas, ya podemos estar tranquilos porque estas Navidades la crisis será historia. ¡Animo, James Stewart's del mundo que estáis padeciendo estrecheces económicas, porque el angel de "Que bello es vivir"(del cuento) nos ha anunciado la buena nueva!. ¡Paz en la Tierra a los hombres de buena voluntad!.

De aquí a dos meses, hablamos.
_

Lapidario (VI)

Per que es fabriquen armilles antibalas i no pantalons antibalas, o mitjons antibalas?
_

39 días

39 días y 39 noches son los que han transcurrido desde que tuve el famoso cólico frenético hasta hoy, que por fin me ha visitado el especialista de la cosa.

Despues de analizar concienzudamente el parte médico de urgencias, los análisis de sangre y orina, las radiografías y la ecografía, el especialista de la cosa ha elaborado su diagnóstico y me ha recetado agua. Aguantarme y a mear sangre.

Creo que voy a pedir una segunda opinión.
_

Sigur Rós, collons!

És un grup islandes....
Si home, si...
Que han fet un documental flipant...
Que al nom hi ha una i i una u...
Dissabte em van venir al cap...
Són els Sigur Rós...
Gràcies per la recomanació, flaca.

_

Por i fàstic a Barcelona

Crònica(potser massa llarga) d'una nit de dijous al Gòtic

Era una nit de lluna plena de comiats i retrobaments. La I. marxava cap a Gal.les i la M. acabava de tornar de Roma. I per celebrar-ho ens vam ajuntar uns quants de la feina en una estranya cerimònia de benvinguda i comiat.

Per no perdre els bons costums havíem quedat al Mariatxi, i jo, per no perdre els meus costums, arribava tard. A més em vaig equivocar de carrer i em vaig veure en mig d'un grup de senyors de color(negre), grans com camions, que ocupaven tota l'amplada del carrer i que es veu que devien ser grans contorsionistes per que estaven rodejats d'un grup de senyors(yonkys) que no paraven de demanar-lis que s'enrollessin una mica.

Com que no que no tenia gaire curiositat per las capacitats atlètiques d'aquests paios vaig travessar el grup pel ben mig, amb pas decidit i posat de mala llet, i quan vaig girar a la cantonada vaig apretar el pas, com un covard, no fos que als contorsionistes de color(negre) els hi donés per comprovar quina era la meva capacitat de reacció a un intent de robatori amb intimidació.

Caminava tan ràpid que una mica més i em passo de llarg el bar. Quasi be sense saludar a ningú em vaig clavar una cervesa d'un parell de glops per que el sustu m'havia deixat la gola ben seca. Ja més tranquil vaig estar xerrant amb la M. posant-nos al dia dels seus viatges pel món, dels meus no-viatges a l'Hospi i d'un grup islandès del que no recordàvem el nom. Sigur Ros, co-llons! .Quan va arribar tothom vam decidir anar a menjar alguna cosa barateta, que l'economia no està per gaires alegries. Just quan sortíem al carrer ens vam creuar amb cincs mossos d'esquadra que feien tanta por com els senyors contorsionistes de color(negre). Alló era un senyal del que ens esperava aquella nit i desafortunadament no el vam saber interpretar.

R. coneixia un local de cuina internacional, especialitzat en falafeles i shawarmes a la Plaça del Tripi(deu ser un malnom que li van posar al Orwell quan va estar a Catalunya). El lloc és senzill, amb aire condicionat gràcies a una cristallera trencada, i no serveixen alcohol. Tot i això els falafels i els shawarmes son tant bons que els recomanen a totes las guies de viatges del món(no és conya). A mi em van agradar tant que em vaig clavar un de cada a palo seco. Paso dels refrescos encara que siguin de civada.

La dobledosi de cigrons m'havia tornat a deixar la boca pastosa, i tot i que la temptació de comprar una llauna als paquis era molt gran, vaig decidir que no valia la pena arriscar-me a una multa de 30 leuros per beure al carrer i que potser era millor acostumar-me al meu nou paper de Bocaseca Man

Necessitava urgentment una cervesa per baixar com fos el jalar. I com que a la zona no hi han gaires bars(fina ironia) ens vam veure obligat a tornar al Mariatxi. Va ser com un dejà vu rotllo Matrix. Una altra senyal de que alguna cosa fallava al sistema central aquella nit.

Cap allà a la una la meitat de gent va començar a desfilar. La majoria és va acomiadar com fan las personetas. La N., probablement inspirant-se en el trucs de màgia de R., va optar per desaparèixer. Ara em veus, ara ja no em veus. Així que vam quedar només 5 resistents, que tot s'ha de dir ens ho estàvem passant força bé fins que...

...De cop i volta, i sense cap raó que ho justifiqués, el Mariatxi es va transformar en Matrix. La porta del local es va obrir violentament i una desena d'antidisturbis dels mossos va entrar en tropell trencant sistemàticament totes las ampolles i els gots que hi havien a las taules i a la barra, en una actitud entre intimidatòria i provocadora. Segurament buscaven que algú reaccionés violentament per tenir l'excusa per tancar el bar definitivament.Afortunadament ningú va caure al parany. La gent va veure quines eren las intencions dels mossos, i tothom va seguir al peu de la lletra las ordres dels agents de posar-nos a la paret. Bé tots no, A. es va posar de cara a la paret i el vaig haver d'explicar que allò no era com un castig a l'escola i que només calia arrimar-se a la paret i no fer cap tonteria. Hores d'ara A. manté que l'únic que ho va fer bé va ser ell i que la resta no vam entendre l'ordre. Je,je,je....

Una vegada controlats els perillosos rebels que hi estàvem al local, els antidisturbis van muntar un cordó de seguretat al exterior de la barra, potser per evitar que a algun exaltat s'immolés amb un cinturó d'arbequines explosives. Ja m'imagino els titurals: Terrorista suicida provoca una masacre amb pinyols d'olives.

Mentre esperàvem pacientment, i en silenci, que arribés el nostre torn de ser escorcollats i identificats em vaig fixar en tres detalls prou significatius a l'actuació dels mossos:
- A la redada van participar una quinzena d'agents. Al local hi eram una vintena de clients. Tocàvem a potencial delinqüent i mig per agent.
- Els mossos ens van parlar sempre en catellano. Potser es que la normalització lingüística no va amb ells.
- El primer client en ser escorcollat va ser l'únic senyor de color(negre) que hi havia al local. Discriminació positiva per que pogués sortir abans?Una vegada identificats vam ser obligats a abandonar el local i vam marxar amb una barreja de fàstic i d'impotència. Ens havien tractats com a criminals pel sol fet de estar prenent una cervesa a un bar al que l'ajuntament acusa de "permissió o tolerància d'activitats il.lícites o il.legals pels responsables del establiments, especialment el consum o el tràfic de drogues tòxiques o estupefaents"

Seguint aquest criteri estricte tots els locals nocturns de la ciutat haurien de ser acusats d'aquest delicte, per que a tots els locals hi han clients que consumeixen drogues. Més que res per que el consum de segons quines drogues és molt difícil de controlar. Això si, segur de que un desplegament policial d'aquesta mena seria impensable a qualsevol local de la part alta de la ciutat. M'equivoco?

De camí a casa em va venir al cap la lletra d'una antiga cançó d'uns temps que jo creia superats quan, almenys al meu barri, la policia feia tanta por com els delinqüents.

Nota: Al blog de l'alcalde de Barcelona podeu trobar un munt de queixes sobre aquesta redada.
_

iGod

Un dia d'aquests, navegant sense rumb, em vaig trobar aquest iGod que farà las delícies dels cristians fanàtics de la tecnologia. Ideal per:

- Sentir Ràdio Estel FM
- Baixar-te de la mula el darrer hit de cants gregorians
- Tenir totes las homilies del Papa en podcast
- Portar el rosari en *.mp3
- Consultar la Biblia en *.pdf
- Gravar-te una selecció del millor rock cristià
- Enviar la teves confessions per bluetooth al teu capellà i rebre immediatament la penitència.
- Portar estampitas dels teus sants favorits en *.jpeg
- Sentir el Santoral en veu de Salvador Alsius

I aprofitant la seva forma de creu en un moment donat també es pot servir per espantar vampirs o fins i tot per practicar petits exorcismes.
_

El nom de la cosa

Si un dia arribes al teu lloc de treball i el cap de personal et comunica, amb un posat de falsa preocupació, que ets un dels afectats pel ERE* de l'empresa has de saber que el que t'està dient es que t'acaben d'acomiadar.



ERE*: Expedient de Regulació d'Ocupació(Empleu), el que habitualment es coneix per acomiadament massiu.
_

Ni orgullo, ni respeto ni admiración

No siento ningún orgullo, ni respeto, ni admiración por mi país y mucho menos por los militares que dicen sacrificar sus vidas por él. En un tiempo en el que la economía global y el poder de las multinacionales está muy por encima de los gobiernos todo este rollo militarista y patriotero me resulta algo absolutamente trasnochado.

Me produce verdadera rabia ver como el estado español les vende a los más pobres(los ricos no van a las guerras) rancios valores patrióticos con el único fin de que arriesguen sus vidas en supuestas misiones humanitarias en países cuyas realidades sociales y políticas desconocen.

Y los pobres(diablos) se tragan el cuento y acaban dejándose la piel en Irak o en Afganistán, creyéndose portadores de la paz en el mundo, cuando en realidad están allí para defender los intereses económicos de multinacionales como Halliburton, Enron, Global Crossing o Bechtel.

Si a todo ésto añadimos la manía de sacar los tanques a las calles, más propia de régimenes totalitarios en blanco y negro que de un país democrático del S XXI, se comprenderá mi natural aversión hacia todo aquello que huela a uniformes y banderas y especialmente hacia la llamada Fiesta Nacional de España.
_

Cagada

La primera vez que vi esta furgoneta no sabía si se trataba de un servicio de revisones de próstata a domicilio, de repartidores de abono animal fresco-fresco, o de una oenejé tipo "Sodomitas Mundi". Lo sorprendente del caso es que hace ya meses que la veo y nadie de la empresa parece haber detectado semejante cagada(chiste más facilon que Nuria Bermúdez en plena cuesta de enero).
_

Nyman

Al meu curro, enlloc de parlar de OT o de la darrera peli de superherois com fa la gent normal, dediquem la nostres converses a parlar de Michael Nyman y de Peter Greenaway. Colla d'arquitectes esnobs!

_

Correcció política a la intimitat

Aquest cap de setmana he tingut amb una persona molt propera(i estimada) una discussió de las que fan història. Una d'aquelles discussions llargues on el que menys importa és el tema inicial del debat per que el que de veritat s'està discutint és la visió que cadascú té de la vida(potser benpensat totes las discussions tracten d'això).

En un moment particularment acalorat de la discussió en el que els punts de vista estaven absolutament enfrontats, l'altre persona em va deixar anar una frase que darrerament sento a tot arreu i que a mi particularment ja comença a cansar-me: "S'han de respectar totes las opinions".

Es pot saber per que s'han de respectar totes las opinions? Una cosa és que tothom tingui el dret d'expressar lliurament las seves idees i una altra cosa molt diferent és que la resta de la gent las hagem de respectar. El mateix dret que tenen uns a expressar el que pensen el tenim els altres a criticar els seus posicionaments.

O és que hem arribat a tal punt de correcció política que ja ni tant sols podem manifestar que el que diu algú és, per exemple, una absoluta xorrada?. Així, sense embuts i amb majúscules: una XORRADA. Tant ofensiva resulta la sinceritat? O només podem expressar aquesta mena d'opinions si ens referim a terceres persones que no hi son presents en aquell moment?

Francament, tot això em sembla un exercici de pur cinisme. Jo prefereixo que si algú pensa que el que li dic és absurd m'ho digui a la cara directament per així poder confrontar els nostres posicionaments. Com a mínim no tindré la sensació de que estem protagonitzant un encadenat de monòlegs en el que cadascú diu la seva, però que no van enlloc, per que sense intercanvi d'idees no hi diàleg possible.
_

Brossa

Adéu,
Adios,
Au revoir,
Good bye,
Auf Wiedersehen,
Arrivederci,
Adeus,
さようなら,
Пока,
La revedere,
再见,
Hüvasti,
Paracalo,
Aloha,
Jajohechapeve,
A LA MERDAAAA!!!!!!!!!!!
_

Contra-proposta

El govern estadounidenc, fidel al seu esperit liberal, s'està plantejant subvencionar amb 700 BILIONS de dòlars a las empreses responsables de la bombolla financera que ha provocat l'actual crisi econòmica mundial.

Els contribuents, com que no són partidaris d'ajudar amb els seus impostos a gent que porten un munt anys forrant-se, han presentat una original contra-proposta per solucionar de manera definitiva els problemes econòmics d'aquests especuladors: Salteu cabrons!_